El Molí d’Oriol (Flix): set segles fent-hi oli per a la vila de Josep Maria Pérez Suñé i Pere Rams  Folch és la novetat  que l’associació la Cana ha editat per Sant Jordi dins la col·lecció Lo Pedrís.  Tal com recorda la contraportada és un recull la llarga història d’una instal·lació oleícola tradicional, que a la vegada és la pròpia història de Flix.

La gestió del Patrimoni Històric i Cultural té com objectiu protegir i difondre; la protecció del Molí d’Oriol es concretà amb un seguit de campanyes d’excavació arqueològica i la seva posterior adequació museogràfica. Un conjunt d’actuacions coordinades per l’Associació Cultura La Cana i l’Ajuntament de Flix que han permès transformar un vell solar enrunat en un actiu patrimonial d’important valor històric, cultural i etnogràfic perquè l’oli d’oliva constituïa un producte alimentari i cultural essencial per als que vivien i han protagonitzat la història de Flix, amb independència que fossin musulmans jueus o cristians.

La significació històrica, cultural i etnogràfica s’assoleix amb la difusió a la societat de què és i què ha representat el Molí d’Oriol, mostrant el seu funcionament i donant a conèixer els seus orígens (possiblement anteriors al segle xiv), com s’edificà, l’evolució arquitectònica i de la capacitat productiva, la tecnologia dels enginys, algunes de les moltes persones que hi van treballar, tant en la construcció, arranjaments, ampliacions i transformacions com en la gestió patrimonial, administrativa i de la producció, d’un servei públic indispensable per a la vida quotidiana de moltes generacions.

A partir de l’estudi de les denominacions i propietaris que ha tingut el molí  a través de la seva història, molí del Senyor, de la Senyoria, del Rei, del Reial Patrimoni i, per últim, Molí Gran, quan els molins d’oli s’explotaven en règim de monopoli senyorial per extraure’n una renda feudal, una pràctica que es mantingué fins la seva privatització a mitjans del segle xix, és quan cal saber l’enganyosa denominació de Molí d’Oriol, com es coneix actualment,  la família Oriol només en va ser propietària del solar quan el molí ja estava obsolet.

Un lloc històric que és una de les raons de ser de l’associació la Cana, com ho recorda Jaume Masip a la presentació,  salvar el Molí d’Oriol, on estava previst fer-hi un pàrquing quan es va obrir el carrer l’avinguda de la Llum, va ser un dels motius principals del naixement de La Cana. 

Així mateix  les diferents actuacions i excavacions que s’hi han, precisament dirigides pels autors de llibre, com els defineix Jaume Masip, el nostres arqueòlegs de referència, excavacions on han participat molta gent del poble, n’és una referència que tant de bo en altres elements patrimonials ho haguéssim pogut fer així.

També hem de recordar que els autors d’aquest treball, Pere Rams i Josep M. Pérez,  també són els autors de “Flix en guerra”, el volum 4  d’aquesta col·lecció, i com arqueòlegs han estat els responsables de la excavació i museïtzació dels refugis del carrer de Sant Josep i dels pontoners, així com de les exposicions del Castell nou. El Molí d’Oriol també té pendent la realització d’un projecte que està al calaix des de fa ja una quants anys, s’hi va quedar en temps de crisi econòmica i només vam poder fer una actuació per a poder fer-lo visitable provisionalment. El projecte contempla cobrir tot l’espai i fer a l’entrada una recepció de visitants també coberta, hi ha també prevista il·luminació interior i una museïtzació diferent de l’actual, tant de bo ho puguem fer realitat algun dia.


0 comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *